Passejar

Comença un nou any. S’inicia un 2016 en què un dels propòsits que ens fem és caminar, passejar, fer senderisme o córrer. Com diu Schelle en el seu llibre El arte de pasear procurem adaptar el nostre cos i el nostre ritme dels passeigs als diferents estats d’ànim. Una estona on deixar anar els pensaments, cercar silencis o establir diàlegs senzills o més compromesos ens va bé. A vegades necessitem fer-ho sols, altres cops amb coneguts i més vegades amb aquells que sentim més propers.

Aquests dies, pel carrer de Villà veus força xandalls o si passes en cap de setmana per la plaça del Rotary, detectes com s’omple de persones que enfilen el forat d’en Bocàs direcció al Pi del Xandri vers la bonica serra de Collserola. A vegades, per muntanya i parcs, altres per espais asfaltats o camins de terra, cadascú pren les seves opcions. Anem al Teatre-Auditori fent servir les cames, passegem pel casc des de la proximitat o necessitem sentir aquesta primavera hivernal quan cau la tarda, s’aixeca el dia o sortosament arriba el cap de setmana.

I el que proposo, Sant Cugat ho permet perfectament. El pas dels anys ens ha creat la necessitat de cuidar-nos i de fer salut. Sempre en aquest compromís personal o col·lectiu que, si és amb certa periodicitat i el mantenim, ja podem estar satisfets.

Tenim un poble amb aquestes possibilitats que si bé ha crescut amb gairebé 90.000 habitants, ha creat i mantingut llocs per practicar el que estem explicant. L’edificació del municipi en zones com Coll Fava, la Guinardera, Can Volpelleres o els mateixos districtes ha generat més espais de proximitat i, malgrat les distàncies, que són les mateixes, tot sembla estar més a tocar.

Encara recordo quan cap a la dècada dels 70 es feia autoestop a la rambla de Ribatallada per anar al cine-fòrum dels jesuïtes, o als 80 portar els fills al Pins del Vallès era una aventura. Records que convé mantenir per viure el present i marcar-nos petits propòsits per al nou any. A tothom us en desitjo el millor!