Patrimoni indeslocalitzable

Article d'opinió de Campins parlant sobre el valor econòmic del patrimoni com a font d'activació econòmica

Al llarg dels temps hi ha hagut teories que plantejaven el sentit cíclic de la Història, és a dir, que aquesta es va repetint fatalment sota formes diferents però amb els mateixos esquemes. La ciència històrica actual descarta aquesta teoria, perquè els esdeveniments històrics són fruit de contextos concrets que duen a situacions concretes i diferents. Sota aquest prisma, la història certament no es repeteix com un destí fatal, si bé sí que hi ha contextos i situacions similars, que poden donar lloc a efectes similars.

Tot això m'ha vingut al cap perquè ja fa nou anys vaig fer un article al Diari de Sant Cugat defensant el valor econòmic del patrimoni com a font d'activació econòmica, una font, a més, indeslocalitzable. En aquell moment érem en plena crisi producte de la bombolla immobiliària. I, ves per on, nou anys després, un virus, una partícula que ni tan sols té vida per ella mateixa, ens ha tornat a abocar a un abisme també econòmic. Un abisme que amenaça milers de famílies, posa en perill negocis familiars i fa trontollar estructures econòmiques del món sencer. Hi ha indústries que volen traslladar la seva producció a altres indrets. Deslocalitzar-se.

Els governs de tot el món fan campanya entre els seus ciutadans perquè es quedin dins les seves fronteres, descobreixin el país i reactivin així l'economia nacional. Fixeu-vos: el patrimoni (cultural, natural) com a eina per lluitar contra la crisi. I una eina que mai no podrà ser deslocalitzada, que sempre serà nostra i al nostre costat.

Un moment diferent, una anàlisi similar. Permeteu-me la immodèstia, però, com diuen les àvies: "jo ja us ho deia..." Salut i molts ànims!

 
 
Comentaris

Destaquem