PDeCAT, els violinistes del Titànic

Són molts els qualificatius ufanosos amb què PDeCAT, al llarg de més de 30 anys de govern, ha batejat la nostra ciutat: smart city, ciutat amable, business friendly, verda, rica, neta, endreçada... Certament, la nostra ciutat té moltes virtuts. Però mentre l’equip de govern s’emborratxa de medalles i canta al so dels seus grans èxits, les desigualtats socials van obrint bretxa i l’ofec cada vegada és més alarmant

Lluny del plaent i desinhibit rol d’espectador, ja fa molts anys que l’oposició d’esquerres fem el paper incòmode i necessari d’evidenciar i combatre les dures desigualtats socials que no es volen veure. No estem bojos. La primera publicació del baròmetre inclusiu de Sant Cugat constata amb xifres el que ja fa temps que denunciem, fent més vigent que mai l’anterior campanya electoral de les Joventuts d’Esquerra Republicana “Sant Cugat t’expulsa, no et conformis”.

Vivim en una ciutat on el 42,7% de la població assegura patir dificultats per pagar l’habitatge (lloguer o hipoteca), el 16,4% viu en situació de pobresa o té un elevat risc de patir exclusió social, el 52% de les persones pobres treballen (aspecte dolorosament desesperançador), etcètera. A més cal tenir en compte una altra dada, i és que el 14,4% no té ningú de confiança amb qui poder parlar temes personals, és a dir, no gaudeix de xarxa de solidaritat.

L’expulsió habitacional i la pobresa són una realitat a Sant Cugat. Una realitat especialment dura atenent que som uns dels municipis més rics i, per tant, més desiguals. Està a les vostres mans gaudir dels virtuosos violinistes del Titànic o organitzar-vos i fer front a aquesta situació. No et conformis!