La pedra i la sang que em persegueixen

Quan em vaig traslladar a viure a Sant Cugat, és possible que, en algun moment pensés que estava abandonant aquelles geografies física, humana i política que inspiraven la meva obra i que, a partir d'aleshores, hauria de canviar el rumb de la meva carrera. De seguida em vaig adonar, però, que havia arribat a la capital del gènere negre català.

Com s'explicaria, si no, que, mentre en altres indrets de Catalunya es fan Pessebres Vivents i Pastorets, aquí els vilatans commemorin l'assassinat de l'abat del seu monestir romànic, comès mentre estava celebrant la Missa del Gall? No és una pirueta literària que la víctima es digués Biure? I que l'assassí, Berenguer de Saltells, suposadament malfactor que volia prendre al religiós unes terres que legalment pertanyien a l'Església, mai fos castigat pel crim? I que l'abat no rebés un enterrament com Déu mana per part dels altres monjos? I que, després del judici sumaríssim, el rei Pere el Cerimoniós, decidís quedar-se les terres que eren motiu del litigi? No és d'estranyar que, amb tots aquests elements, s'hagi creat un esplèndid musical de gran categoria que cada any es representa en l'escenari mateix on van succeir els fets.

A Sant Cugat m'estaven esperant uns personatges durs com la pedra per presentar-me una història tacada de sang. Puc dir que em trobo en el lloc ideal per continuar inventant històries de crims. Tot això ja se sap a la resta dels Països Catalans?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.