Una pel·lícula cent per cent santcugatenca

La Casa Museu Cal Gerrer de la Fundació Cabanas, sempre activa culturalment, tant en conferències o recitals com en exposicions, va projectar no fa gaire una pel·lícula titulada Cal Gerrer, la seva història vista pels santcugatencs (2012). Jo hi vaig assistir i, com tothom (la sala era plena), vaig quedar-ne impressionat, perquè el que vam veure va ser un document valuosíssim de la nostra història local narrat per un munt de santcugatencs icònics que avui, en la seva majoria, ja no hi són. Ells eren els actors del film, ells n'eren els protagonistes estel·lars. En diré només alguns, ja que n'apareixen moltíssims, però ho faré també amb el malnom pel qual van ser coneguts popularment: Miquel Casajuana (de Cal Pere Mosso), Lola Castells (de Cal Tano), Daniel Trias (de Cal Lluc), Montserrat Franch (de Cal Bolet), Pere Pahissa (Peret de Ca la Mònica) o Miquel Garrell (Cul Pansit). Aquest darrer malnom, Cul Pansit, m'encanta, perquè evoca el costum dels indis nord-americans d'anomenar els membres de la tribu pel seu tarannà.

Convindria, doncs, que l'Ajuntament de Sant Cugat fos conscient que aquesta pel·lícula realitzada per Frederic Cabanas és una petita joia, un patrimoni a preservar, tant pel què s'hi diu com pel valor dels qui ho diuen, fins al punt que l'interès no només no davalla, malgrat els 90 minuts de metratge, sinó que tots vam quedar-ne seduïts per la desinhibició amb què "els actors" s'expressen al carrer o en família. Aquesta pel·lícula és un tresor. La recomano vivament.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.