Per Nadal, el poema

Quan diem “sempre s’ha fet” pot ser que tingui al darrere només el record d’una generació, per tant, no més de 25 anys, però per nosaltres, en el nostre inconscient, es tracta ja d’una tradició que considerem ancestral. Les festes nadalenques són les que porten associades més tradicions que, amb matisos, es van mantenint al llarg de la nostra vida.

Qui de petit ha anat a veure “Els pastorets” no pot entendre que hi hagi un Nadal sense aquesta representació. I què seria d’una casa catalana, sobretot amb nens, sense el Pessebre i, tapat amb una manta perquè no agafi fred, l’afable Tió.

A Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, hi ha un petit conte, “Quieta nit”, sobre un Pare Noel que arriba a una casa on no el volen perquè allà, diuen, fan Reis. La polèmica està servida. I què me’n dieu de l’Arbre de Nadal que encara té detractors perquè el consideren una imposició dels països nòrdics. Benvinguts siguin els arbres, els tions, els caganers, els reis i tot allò que ens faci mirar el Nadal amb ulls d’infant i ser, com diu Sagarra en el seu gran Poema “homes de bona voluntat”.

I com que volem ser continuadors de tradicions, aquest any, el dia de Santa Llúcia, “Dia de l’any gloriós...”, tornarem, per setena vegada, a llegir els versos que ens han de portar a trobar el camí de Betlem, perquè El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra és, també, una cita ineludible d’aquests dies que s’apropen.

Les veus de cinc rapsodes i el cant del cor infantil de Fusió ompliran d’il·lusió la Casa de Cultura aquest Nadal. Us hi esperem.