Per què és necessari el feminisme a Sant Cugat?

De primer van foradar-me les orelles

de llavors ençà duc arracades.

No prengueu aquest bosc per una alzina. 

Maria Mercè Marçal, poetessa, lesbiana, feminista i militant anticapitalista, ens regalava fa uns anys aquests tres versos. He cregut oportú començar a parlar de feminisme citant-la a ella, ja que va saber anar més enllà de les lletres per (re) apropiar-se de la seva vida, sent així tres voltes rebel.

Així, la poeta fou capaç d'explicar la condició de les dones, contraposant sexe i gènere. El primer vers recalca la lectura que se'ns fa quan naixem, que és indiscutiblement diferent segons el sexe. I és que si venim a aquest món amb genitals femenins, se'ns adjudica perpètuament (de llavors ençà duc arracades) el rosa, les princeses i les fades, ser delicada, aspirar a ser bonica i agradable –sempre als ulls d'un home, és clar. Finalment el tercer vers vindria a dir: no m'adjudiqueu un rol, una manera única de ser (alzina): jo sóc bosc, roure, heura enfiladissa, sóc rebel, esportista, insubmisa, independent, forta, brusca, i tot el que jo vulgui ser.

Aquest "deixem-nos ser" sembla molt fàcil, però dia rere dia ens bombardegen amb pel·lícules, anuncis, articles, comentaris, agressions, etc, que diuen ben aviat al contrari, i que reforcen aquest sexisme binari. Per si no n'hi hagués prou, aquest sexisme encara embolica més la troca quan fa d'un sexe el dominant, subjugant-ne així l'altre. Ens seguim trobant en un sistema d'homes i per a homes, on les decisions i el poder recauen en el col·lectiu masculí, tant en l'àmbit privat com en el públic. Aquesta dominació i opressió es fa tangible a través d'actituds i pràctiques així com d'idees, i se'n diu masclisme; mentre que el sistema que l'empara, el potencia i el reprodueix s'anomena patriarcat.

Sant Cugat, com a ciutat immersa dins el sistema, també reprodueix la lògica patriarcal. D'això, no se n'escapa ningú: malgrat que Sant Cugat sigui una de les ciutats amb més renda per càpita de Catalunya, el masclisme ens afecta a totes pel fet de ser dones, encara que de diferent manera segons la classe social, l'ètnia, la raça, etc.

Perquè que algú gosi afirmar que hem superat el passat, que els llibres ja expliquen la contribució del col·lectiu femení en la història i que no se'ns té invisibilitzades, que per fi podem accedir als alts càrrecs i el sostre de vidre s'ha esmicolat, que podem decidir lliurement si volem ser mares o no i amb qui, que no cobrem un 26% menys que els homes a Catalunya, que les tasques domèstiques i de cura ja no recauen més o totalment en les dones, que podem caminar soles de nit sense gens de por, que podem anar vestides com ens dóna la gana, que ja no es fan judicis sobre el nostre cos ni se'ns cosifica; que és mentida que a Catalunya més del 72% de les denúncies per violència de gènere queden sense cap ordre de protecció o que el 70% de les dones assassinades han estat víctimes de les seves parelles o exparelles. Que entre un 10 i un 20% dels homes de l'Estat espanyol estan en contra de la igualtat entre homes i dones.

Per això és urgent organitzar-nos col·lectivament, fent d'altaveu de les injustícies i opressions que patim les dones tot reivindicant una vida digna i llibertat. Per tot això i molt més necessitem el feminisme a Sant Cugat i a arreu.