“Perfecto”

Fa uns dies va morir un amic meu, en Perfecto. No ha tingut una vida fàcil: de petit va viure en un orfenat, ha viscut molts anys al carrer, s’ha sentit molt sol i tenia problemes amb l’alcohol. Però la darrera part de la seva vida ha estat molt diferent. Va sorgir un nou Perfecto gràcies a l’amor de moltes persones, que ell va correspondre amb la seva simpatia i bonhomia. Les filles de la caritat contacten amb ell i li busquen una habitació, el posen en un programa per aprendre un ofici i comença a venir per la catedral de Terrassa. Cada tarda està a la porta de l’Església parlant, ajudant al que calgui, sentint-se a casa. Recordo el dia que va fer una xerrada als joves de la parròquia dient-los: “Si us plau parleu als pobres del carrer, ens sentim molt sols, no som ningú, tenim necessitat de tenir amics”. Molta gent de la parròquia l’estima i en especial els seminaristes amb els qui tenia un gran afecte. Perfecto: has viscut sol però en el teu enterrament hi havia molta gent. Ens has mostrat la presència amagada de Jesús en els més senzills. Ets una mostra viva que l’amor és capaç de capgirar i transformar les situacions més difícils. Espera’ns ara a la porta d’entrada al cel amb el teu somriure.