Perplexitats estiuenques (II)

La pavimentació de l’Avinguda Pere Planas, obra reclamada durant molts anys pels habitants de la Floresta, es va acabar una matinada dels primers dies d’agost (ara no recordo quin dia). Suposo que la empresa Viasfalt tenia el compromís de fer-ho abans de tancar el mes de Juliol però la cosa es va complicar i els darrers dies d’aquest mes i els primers d’agost van ser horrorosos. Ho sé perquè des de la terrassa de casa meva ho veia i, sobretot, ho sentia. Camions i camions portant el quitrà, amb el seu soroll característic de seguretat mentre maniobra, aquells xiulet/sirena que se’t posa dins del cervell i et crispen els nervis. Han llegit bé. El darrer dia el camió que tancava aquesta obra inacabable va descarregar a les tres de la matinada quan començava a agafar el son (l’anterior ho havia fet a la una aproximadament mentre intentava llegir a la fresca). Com és possible que es permeti una cosa com aquesta? Ho sabien els responsables de l’ajuntament i, si ho sabien com ho van permetre?.

Però la cosa no va acabar aquí. Ara el Passeig de la Floresta, des de la plaça Pere Planas fins el carrer de la Diputació, té un bonic dibuix de taques de quitrà negres sobre el gris de diferents tons de l’asfaltat anterior que ha anat variant pels pedaços i pedaços que s’han fet per diferents obres i instal.lacions de serveis. La cosa difícil d’entendre és el sistema utilitzat per eliminar aquests grumolls de quitrà, una solució digna d’un cervell situat en èpoques del paleolític. Durant dos dies, unes 9 o 10 hores cada dia, una petita excavadora anava amunt i avall d’aquest tram de carrer (Av. Pere Planas/Carrer Diputació) colpejant amb la seva pala les taques més importants de quitrà i desprès, un altre individu en recollia els trossos despresos. Òbviament el quitrà tirat pels camions sense la protecció adequada no s’ha esvaït i, en canvi, el terra ha quedat malmès, en alguns llocs, considerablement. Qui és el cervell privilegiat que ha dissenyat aquesta chapuza i on és el control de l’administració que ens empara?.

També aquest mes he presenciat, mentre esperava a dos dels meus néts aparcant davant del Parc de Sant Francesc, la zona on hi ha una de les portes de l’Escola Collserola, una exhibició de sensibilitat ambiental municipal. Vostès han vist com es fa la neteja de fulles caigudes?. Un individu va amb una aspiradora al revés, és a dir que bufa en comptes d’aspirar, i va aixecant totes les fulles i el que troba al seu pas. Per exemple, aixeca una polseguera impressionant que et deixa el cotxe més brut del que ja estava o l’embruta desprès de sortir del rentacotxes corresponent. L’individu et veu a tu, veu els cotxes, però clar ell fa la seva feina i no s’atura. Convé fer dues coses: O bé marxar o bé dir-li alguna cosa que, els hi asseguro, no val per res. Desprès, ara sí, passa l’aspiradora, amb rodes això sí!, que s'endur tot el que l’altre ha aixecat inclosa la indignació del pobre que estava allà palplantat.

Miri’n, en aquests moments, vaig enyorar aquell home o dona amb una escombra i un cabàs. Sóc un romàntic!

Correcció: En l’anterior columna parlava de la subvenció a Càritas comparant-la amb la de l'ajuda al poble saharauí. Comprovo que l’Ajuntament ha signat un acord de 40.000 euros amb Càritas que és més del que figurava en la llista publicada pel Diari. Benvingut sigui l’augment però encara estem per sota i el fons de la qüestió segueix sent el mateix.

 
Comentaris

Destaquem