Les persones grans en la pandèmia

'Els de les residències han viscut, sobretot la primera etapa, amb tristesa, perquè han vist moltes morts al seu voltant, i amb por'

Després d'un any de pandèmia, tots sabem que el col·lectiu més afectat és el de les persones grans. Però no tot és negatiu. Els que s'estan a casa seva han vist molt restringits els contactes socials i als que viuen sols se'ls ha augmentat massa la seva solitud. Però també han experimentat un fort sentit de solidaritat, quan veïns, amics, familiars, les entitats i l'administració s'han interessat per ells. I els que acostumaven a anar als casals els han valorat més que mai perquè els han trobat molt a faltar i estan desitjant tornar a la "normalitat".

Els de les residències han viscut, sobretot la primera etapa, amb tristesa, perquè han vist moltes morts al seu voltant, i amb por, perquè han passat de creure's en un espai segur a adonar-se que estaven al lloc més perillós i ells eren els més vulnerables. Però l'experiència ha servit per convèncer-nos que les persones grans tenen dret a viure a casa seva i si això no pot ser, les residències han d'assemblar-se al màxim possible a casa seva. Tot un repte.

Als que han passat llargues estades a un hospital, els hem vist preocupats per la seva vida i al mateix temps agraïts per les atencions dels professionals sanitaris i els auxiliars. Però ara sabem que no podem tornar a retallar mai més els pressupostos de la sanitat pública.

I entretant, a la Taula de la Gent Gran hem posat en marxa el programa setmanal de TV Sant Cugat GRANS PERSONES GRANS i hem donat una bona empenta a la creació del Consell de la Gent Gran i a l'elaboració d'un Pla Estratègic de la Gent Gran de Sant Cugat.

Enyorem i recordem els que ens han deixat i repetim que, efectivament, no tot és negatiu, perquè estem convençuts que aviat TORNAREM A SOMRIURE.

 
 
Comentaris

Destaquem