De la pesta al Covid-19

El 1429 s'enllestia a Sant Cugat la versió catalana del Decameró, obra mestra de la literatura, escrita per Giovanni Boccaccio vers 1350.

A Decameron, set noies i tres nois, fugint de la pesta que el 1348 assolà Europa i també Florència, es refugien a una casa de camp durant deu dies, en els quals s'expliquen cada dia deu històries diferents. L'obra és coneguda avui pel seu to eròtic, però és molt més. L'obra transmet un vitalisme que contrasta amb el context en què situa l'acció: la fugida de l'epidèmia i el confinament a la recerca de la salvaguarda.

Efectivament, el confinament, la quarantena, va ser el mitjà de prevenció contra les malalties infeccioses des de l'època dels romans fins al segle XX. La idea és simple: es confina els sans perquè no emmalalteixin, o els malalts, o sospitosos d'estar-ne, a l'espera que ells o la malaltia morin: si sobreviuen, poden sortir del confinament. Dràstic, però efectiu.

Al llarg dels segles XIX i XX la medicina va fer uns avenços enormes, i la lluita contra les malalties infeccioses va passar a pivotar en els medicaments. Tanmateix, aquesta mateixa setmana un petit virus, regi, amb corona, ens ha fet descobrir que aquell procediment medieval de la quarantena segueix tenint vigència contra una infecció sense fàrmacs que la combatin. A la Xina, a Itàlia i ara a Catalunya, el confinament massiu ha renascut com a forma de profilaxi mèdica.

Aprofitant que una de les primeres traduccions del Decameró es va fer a Sant Cugat, proposo que ens hi inspirem i, quan ens recloguem, passem els dies explicant-nos històries.

Ei, i fent altres coses pròpies de la imaginació de Boccaccio. Carpe Diem...!