Pestes

1349. Al mas els habitants han mort per causa de la pesta. Deu d'haver arribat per mar. S'escampa per les ciutats amb port: Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona. Provoca la mort en pocs dies, enmig de febre i grans dolors. Els metges apliquen ungüents i encens, i sobretot l'aïllament. Qui pot fuig de les ciutats. Ja ho explica Boccaccio al Decameró, que aviat serà traduït al català a Sant Cugat. Això, però, encara fa escampar l'epidèmia. La pesta arriba a tots els racons de Catalunya i d'Europa. A totes les cases hi ha morts; a algunes, tots els habitants. Qui treballarà la terra, ara? Qui pagarà els impostos als senyors, al monestir? Els supervivents seran explotats al màxim per mantenir els ingressos dels senyors...

1918. La grip ja és a Sant Cugat. Assola el món sencer. El món està en guerra, i la censura no permet que es parli de la grip. Aquí no estem en guerra, els diaris en parlen. A Sant Cugat n'han mort 90 persones dels 2.700 habitants. L'Ajuntament ha comprat desinfectants i ajuda les famílies afectades. I posa carruatges als metges. Els efectes a Sant Cugat no en seran especialment significatius, però l'impacte psicològic, sí. La grip ha fet molt de mal. Al món n'han mort cent milions de persones.

2020. Dos mesos confinats a casa per evitar el virus. N'han mort més de 130 persones, a Sant Cugat. L'impacte econòmic i social de la crisi a tot el món és, ara com ara, una incògnita. Segur que serà enorme a curt termini. La seva evolució s'haurà de veure.

A totes tres crisis, l'impacte en el mateix moment és immens. Les conseqüències, ja es veuran. Segur que serà dur, però les estructures econòmiques i socials no s'han destruït. Al final, tot anirà bé.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.