Una petita anècdota

Fa uns anys que la meva vida va fer un tomb i ara tinc dividida la manera de viure-la. Una m'ensenya el jardí de casa, aquí a Sant Cugat, que, per cert, els rosers estan brotant sense assabentar-se que no ha arribat la primavera; l'espant que s'emportaran quan els sorprengui el fred de l'hivern! L'altre és a Barcelona, i em mostra el que succeeix al carrer mirat des d'un finestral ple de llum i sol que he d'apaivagar amb dues cortines que pugen i baixen individualment.

Doncs bé, una part del vidre, el de la dreta, sol estar tapat per un estor. El que fa les funcions de graduar la llum, normalment, és el de l'esquerra, però resulta que se li ha trencat la cadeneta i ara m'ensenya el meu petit món, l'altra banda de la finestra. Quan s'és jove, aquests problemes no hi són, perquè es va tan atabalat en viure que no hi ha temps per observar res, però ara tinc temps per mirar les plantes del balcó del davant; que una senyora rega cada nit amb mànega, deixant una mullena considerable al carrer i a tots els altres balcons de sota. Ah, però té unes plantes verdes i precioses! Un bé de Déu!

Des de la banda dreta de la meva vidriera puc veure els propietaris dels gossos passejant per carrer, però em costa d'imaginar com poden viure tres gossos en un pis diminut, com són els que miro. Els gats també són protagonistes, passegen la seva majestat pels balcons i finestres tot fent filigranes a sobre les baranes. Així, he conegut gent que em saluda pel carrer, perquè si jo els veig, ells també.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.