PIM, PAM, PUM!

Que els que convivim amb mascotes ens queixem dels petards un cop l'any, malament. Que els fans de la pirotècnia comencin la conya una setmana abans, i l'acabin només quan han exhaurit les existències de trons, valencians i "nagasakis", pitjor (algun dia podríem comentar el mal gust en posar noms a certes coses). D'acord, no és només per Sant Joan, per Festa Major també, i aquests són "oficials". Aquest any no n'hem sentit pel Barça però, malauradament, sí pel Madrid, que fan més ràbia. Vam tenir "l'encabronada", una mena de bacanal de pólvora i foc que vol prendre possessió de les nostres places un cop l'any. Arribarà la independència i la celebrarem amb petards. Sempre petards.

Contra el que molts han dit a tort i a dret a les xarxes socials, opino que la Nit de Sant Joan s'ha de mantenir la pirotècnia. Forma part dels ritus ancestrals del solstici, com que simbolitza la unitat dels catalans. Per a molts, és una de les nits màgiques de l'any, tots tenim en la memòria alguna de ben especial. Ara bé, també opino que, sense necessitat de prohibicions, podríem concentrar-ho tan sols a aquesta nit. Potser només caldria que els permisos per vendre petards al municipi duressin tot just un parell de dies, del 21 al 23, posem per cas.

Això sí, el més important és convèncer a molts pares que no és una competició de "a veure qui la té més llarga". Cada any són més potents i, encara que els preus han pujat fins al caire del disbarat, veus sortir dels quioscs pares i fills carregant autèntics arsenals.

La resta de l'any, amb una mica de tolerància i respecte els uns pels altres, gats i gossos ho podríem suportar força bé.