Plaça de la República

Llegeixo en aquest diari que ERC i MES Santa Cugat proposen canviar el nom de la plaça del Rei pel de plaça de la República. Els noms dels carrers, places, jardins i espais públics són fruit d’un context històric i estan carregats de simbolisme. La tria d’un nom no és banal, i acostuma a ser una decisió motivada i promoguda per un grup de ciutadans o per la pròpia comissió de nomenclàtor de l’Ajuntament. El que està clar és que la tria d’un nom destil·la una sensibilitat determinada i sovint serveix per enaltir determinades personalitats o idearis. Recordo quan a Sant Cugat es va canviar el nom de l’avinguda de Cánovas del Castillo per l’avinguda de Gràcia, o es va posar el nom de Ramon Barnils al parc que hi ha al costat de la Biblioteca Gabriel Ferrater, o es van triar noms de poetes per una zona determinada. Ja fa anys que a la plaça del Rei de Sant Cugat no hi ha cap evidència material que relacioni aquell espai amb un rei. I el nom, avui, té unes connotacions polítiques evidents que no deuen agradar a tothom. A mi segur que no. Sóc una fervent defensora de la República com a sistema de govern, modern i democràtic.

La monarquia em sembla un anacronisme injustificable. Sóc de les que pensa que l’estabilitat l’ha de portar el sistema democràtic no el llinatge familiar. A mi m’agrada que el poble pugui votar el seu cap d’estat i que el pugui canviar si no està a l’altura de les circumstàncies.

Des d’aquest punt de vista, paga la pena recordar que la II República va ser clau perquè va instaurar el sufragi universal masculí i femení, concretament, el novembre del 1933. Per tant, com us podeu imaginar, estic encantada amb la idea que Sant Cugat pugui tenir una plaça amb el nom del sistema democràtic que va permetre votar per primera vegada a les dones. La democràcia a Catalunya arriba amb la República, i malgrat les seves ombres i contradiccions, mereix un reconeixement. Res millor que la plaça avui anomenada “del Rei”.