Polítiques d'alçada

En moments complicats com els que ens estan tocant de viure, calen polítiques d'alçada per part de l'Administració. La pandèmia, la crisi econòmica i social que ha provocat, l'emergència climàtica... són desafiaments que requereixen alta política duta a terme per polítics valents.

A Sant Cugat, en els darrers mesos, hem vist algunes decisions polítiques valentes, com ara l'entrada en vigor de la zona de baixes emissions, l'ampliació de la xarxa de carrils bici, l'exitós naixement del bicibús o els nous projectes d'habitatge públic. Ens n'hem de felicitar i això ens ha d'ajudar a veure on tenim marge de millora.

La recent presentació del projecte del Ragull Centre és una bona notícia pel fet que permetrà regenerar una zona industrial, oferir nous serveis i crear més habitatge social. Allà on crec que podem fer-ho millor, i més en aquest estadi del projecte, és en la intenció de construir dues torres de 10 pisos d'alçada. L'impacte visual des de tot el nucli serà important.

És realment necessària aquesta alçada? En nom de què? Si és en nom de l'habitatge públic, per què, en comptes de deu, no hi fem més alçades? On és el límit? No ho podem fer millor? Tinc la sensació que estem repetint errors del passat, com en l'edifici en construcció a la rotonda de l'Ametller.

Construccions d'aquesta alçada, que trenquen el paisatge, haurien d'estar sotmeses a un rigorós anàlisi cost-benefici i formar part d'un enfocament global en termes urbanístics (per exemple, aquesta redensificació ens permetrà protegir zones agrícoles o forestals?).

¿No podem obrir un debat sobre la qüestió sense prejudicis i sense desqualificar-nos els uns als altres?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.