Premis Sant Cugat: consideracions cordials

El dilluns passat es va celebrar al Teatre Auditori l'acte d'entrega de diversos Premis que porten el nom de la ciutat: Medalles d'Honor per 4 entitats centenàries, 5 Premis Ciutat de Sant Cugat i 1 Premi Extraordinari, en aquest cas a Josep Canals "per la seva trajectòria com promotor i dinamitzador de l'art contemporani català a Sant Cugat" segons les paraules de l'alcaldessa Mercè Conesa.

La primera consideració que vull exposar és la desafortunada manera de tallar les paraules dels premiats amb fum quan superaven un minut i mig o dos minuts, segons els casos. Tothom sap que en aquesta mena d'actes es produeix, a vegades, una excessiva durada de les paraules amb què els premiats volen manifestar el seu agraïment pel fet d'haver estat gratificats, ells o l'entitat representada. Però, pregunto, l'acte no es fa precisament per compensar, enaltir, agrair, destacar, una activitat que cal distingir? Aquesta no és la seva festa? Perquè es restringeix, es limita, probablement la seva única possibilitat de gaudir-ne?

La segona consideració és, seguint amb l'acte en si, la llargada desmesurada de l'espectacle que suposem vesteix culturalment la convocatòria ciutadana, en aquesta ocasió "Tants records" de l'Esbart Sant Cugat amb Pere Martínez Quartet. Una precisió abans de continuar perquè quedi clar: "Tants records" és un espectacle extraordinari, amb una estructura impecable, una cadència sensible i uns intèrprets, del primer a l'últim, molt bons, tant que probablement el que hauria d'haver passat és que quan es va fer la presentació a la Festa Major de fa dos anys, el Teatre Auditori, l'hagués contractat per la temporada vinent. Però la realitat és que el dilluns hi havia moments que no sabies si era un acte d'entrega de premis o un espectacle amb premis adjunts.

La tercera consideració és el fet de presentar els premis a partir de la iniciativa popular, al marge del Premi Extraordinari que ja es diu que és una elecció personal de l'alcalde o, en aquest cas, l'alcaldessa i que, en canvi hi hagi una part del procés que no és estrictament popular. "Hi havia 23 candidatures de les quals han sorgit 14 finalistes", expliquen des de l'ajuntament i d'aquests un jurat escollit, ens diuen, aleatòriament, han d'escollir els 5 finalistes, els 5 premiats. Que ha passat amb els 9 desapareguts. Qui, com, perquè han desaparegut? No seria més raonable que fossin els membres d'aquest jurat representatiu, se'l qualifica, que digués entre tots 23 quins seran els finalistes?

Els premis, qualsevol mena de premis, tenen una vessant que no reflecteix mai ni els mèrits, de la importància, ni el valor que tothom i cadascú estableix d'antuvi amb la subjectivitat lògica que cada persona, cada grup social, representen. Així doncs mai seran els premis atorgats a gust de tothom, tot i que, algunes vegades s'acosten al que pensa i creu una majoria representativa. En qualsevol cas, amics, "bé està el que bé s'acaba".