Presos polítics, exiliats, judici de la repressió

Com va demostrar Tim Sebastian entrevistant un ministre espanyol, la dignitat de la professió periodística no depèn dels poders, sinó dels mateixos professionals

L'altre dia van girar la pancarta que penjava de l'Ajuntament en suport als presos polítics. No va ser cap grup unionista sinó el mateix consistori, per instrucció de la Junta Electoral que emparava la denúncia dels de sempre. Res de nou, excepte potser reflexionar si el problema és tant en el que ens volen imposar, com que nosaltres ho acatem.

 

Pocs dies després, la mateixa Junta, per una denúncia del mateix partit, ha fet un pas més en la direcció de sempre, ara prohibint que professionals dels mitjans de comunicació públics facin servir les paraules "presos polítics", "exiliats" i "judici de la repressió". Ja fa temps que assistim al sense sentit de voler convertir la informació electoral en una estupidesa insuportable, realitzada pels mateixos partits sense cap criteri periodístic, i controlada per grisos cronometradors de segons per càpita. Que si doneu una mani, vostra i no una de nostra, que si tic, que si tac. Com va demostrar Tim Sebastian entrevistant un ministre espanyol, la dignitat de la professió periodística no depèn dels poders, sinó dels mateixos professionals, i la seva primera obligació és incomodar-los. Si heu seguit mitjans dels mal anomenats constitucionalistes, haureu vist quin és el nivell.

 

Tenim els mitjans que ens mereixem? Els polítics que ens mereixem? No em sembla just generalitzar, però tendeixo a un cert pessimisme. Costaria molt respondre a una prioritat ben senzilla, com és si són primer les lleis o els valors? La llibertat d'innocents, la llibertat d'expressió, la presumpció d'innocència, la llibertat de premsa, són drets, valors. La Junta Electoral i els denunciants habituals són la llei. Trieu.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?