Lamentablement, aquests paràgrafs també ens demostren la desesperada situació en què es troba tot el Monestir. “La superba nau del temple, s’és esventada; sa volta i parets són plenes de crivelles y xacres. La nau és fosca i tenebrosa per què sos finestrals són clucs, y cluques són també totes ses llànties. Dins l’àmbit ombradís sura callada y silenciosa una angoxa de mort qu’encongeix l’esperit y encomana esgarrifanses de fred i basarda. Dins l’orga muda y esgabellada fan niu les olives y les rates-peunades, y a les esquerdes del cimbori y del absis axams d’abelles hi laboren ses bresques de mel. [...]”. Pocs mesos abans d’aquesta celebració, o sia, el 24 de juliol del 1907, es produeix la segona actuació de l’anomenada Junta para la Restauración del Templo de San Cugat del Vallés, en la qual es reuneixen a la seu del Bisbat de Barcelona els senyors Gaietà Barraquer i Josep de Peray, president i secretari respectivament d’aquella entitat, i els senyors Prat de la Riba, Francesc Puig i Alonso i Josep Puig i Cadafalch.
El motiu d’aquesta reunió era vendre el retaule del martiri de Sant Cugat, conservat actualment al Museu d’Art de Catalunya. Les raons que, en opinió de Peray, justifiquen la venda d’una de les millors peces del patrimoni immoble del Monestir, és per poder atendre les despeses de les obres de restauració que portava a terme l’esmentada junta, igual que les vendes anteriors i posteriors que es dugueren a terme per al mateix fi.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok