Els problemes de la zonificació escolar

Que a Sant Cugat tinguem "només" dues zones escolars és un problema. Un sistema desenvolupat en l'època de governs convergents, fet per afavorir a les concertades i privades, atorgant-los unes zones de "mercat" i fomentant la competència de projectes. Així doncs en lloc d'assignar cada alumne a l'escola més propera i demostrar que tots els projectes educatius de les escoles públiques són boníssims, es genera una necessitat en les famílies per comparar i escollir projectes, i l'oportunitat dels centres privats per competir amb els públics.

Això té un impacte en la cohesió social i la vida de barri. Per moltes famílies la proximitat segueix sent importantíssima: que els infants vagin a escola al barri, que generin xarxa social, que comparteixin arrels... Però a la pràctica, sumat a la falta d'escoles al centre, fa que a alguns centres l'alumat provingui de diversos barris de la ciutat. Això em fa pensar també en si La Mirada s'ha d'ubicar si o si a Volpelleres, o si no s'ha perdut una oportunitat amb l'Escola Santa Isabel, fent-la pública com s'ha fet a algunes escoles concertades a Barcelona recentment...

També genera un impacte en la mobilitat. Les ciutats del futur són les que eliminen el cotxe dels trajectes més rutinaris i diaris. Anar a l'escola hauria de ser un d'aquests trajectes on els infants es puguin desplaçar caminant o en bici de forma segura.

Han passat molts anys des que els diversos col·lectius i moviments denuncien aquest sistema, el govern municipal té l'obligació de posar en marxa un sistema de zonificació dinàmica que no divideixi la ciutat en dos sinó que premiï l'escola més propera, espero que s'hi posin aviat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.