El progrés

En el nostre entorn succeeixen coses incomprensibles, no pot ser que tots els productes que consumim ens els presentin envasats en plàstic i a nosaltres ens facin pagar les bosses. Qualsevol article de supermercat o botiga de queviures que necessitem comprar el trobarem, ben arrenglerat en prestatges i mol ben envasat, a dintre de bossetes o capsetes de plàstic. N'hi ha de totes mides i colors; allà dins hi podem veure des d'un magnífic tall de carn, peixos diversos, formatges, verdures, fruites, i fins i tot enciams, que els presenten embolicats en un paper fi transparent de plàstic.

Amb quina cosa tan freda s'ha convertit el fet de sortir a comprar! Com hem deixat que es perdi la conversa, encara que fos curta, amb dependents o propietaris dels comerços? Com podem reciclar? Per què ens hem d'amoïnar si és legal fabricar embolcalls que no haurien d'existir?

Ens parlen del canvi climàtic, que estem degenerant el planeta, vigileu que ve el llop; nosaltres en som els responsables? Qui dona permís per vendre formatge en petits bocins ficats en capsetes al buit, quan abans te'l tallaven a la mida i al pes que volies? Això sí, amb la data de caducitat posada no fos cas que ens descuidéssim de comprar-ne un altre, cosí–germà del que teníem!

Pel sol fet d'haver nascut en un poble petit em costa d'acceptar allò que en diuen progrés, si és que d'aquesta manera de vendre se'n pot dir així. Diuen que hem arribat aquí, ja que la gent no té temps per comprar, només per agafar. Quina pena!

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.