Protegim els vianants

Una de les coses més agradables de caminar és badar. Camines sol per Sant Cugat i bades; bades mirant els campanars del Monestir, o potser la Maria Rovira de la Casa Aymat o, tal vegada, l'aparador del Celler de Llibres. Quan badaves, no fa massa temps, corries el risc d'ensopegar amb un fanal o, fins i tot, amb una altra persona: res important; com a molt un petit nyanyo.

Però ara les coses han canviat. A hores d'ara anar a peu per les vores dels carrers del nostre poble s'ha convertit en un esport de risc. L'altre dia, a Cèsar Martinell, vaig haver de fer un crit quan un jove conduint un patinet elèctric estava a punt d'envestir-me; i no són poques les vegades que has de sortejar una bicicleta que va per la vora amb totes les penques del món. Deixo de banda altres mitjans que han anat apareixent en els darrers temps i que campen per on volen amb total impunitat.

Ciutat sostenible? És clar que si: però, i si comencéssim per preservar els que caminem pel poble? Potser no calen tants i tants carrers de vianants si després no som capaços ni de respectar les vores: espai natural del vianant. I la Policia Local, què no ho veu tot això? Sempre tan amatents a clavar la multa a qui faci la menor infracció de trànsit amb el cotxe: com és que no actua contra tots aquests elements que fan del caminar una aventura.

I no volia acabar sense esmentar el nyap que s'ha fet al carrer Joan Oliver. Han "pacificat "el carrer tocant el Passeig Gaudí eliminant els pocs aparcaments que hi havia i que no molestaven ningú -es tracta d'un atzucac- i han fet una mena de circuit en forma d'eslàlom amb uns bancs on no s'hi asseu mai ningú. No calia. A vegades penso que hi ha gent molt desvagada amb ganes de fer-nos la guitza.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.