Protegir o no decidir?

Hi ha una idea que s’ha instal·lat amb força en el debat sobre la zona de Torre Negra: protegir és no fer res. Sona bé. És fàcil d’explicar. Però és, també, una simplificació.

Perquè protegir no és congelar. Protegir és gestionar. És prendre decisions. És assumir responsabilitats sobre un espai que no és estàtic, sinó viu i sotmès a dinàmiques constants. Quan la protecció es converteix en inacció, el que es produeix no és conservació. És abandonament progressiu, sovint invisible, però real.

I aquest és un dels punts clau que sovint queda fora del debat.

Durant anys, la zona de Torre Negra ha estat atrapada en un marc on qualsevol decisió es percep com una amenaça. On actuar genera recel, però no actuar no té cost aparent.

Però sí que en té. No decidir també és decidir. És deixar que el temps, la manca de gestió i la degradació facin la seva feina. És assumir, de manera implícita, un model sense haver-lo definit. El territori no es preserva sol. Requereix criteri, planificació i coneixement tècnic. I aquí és on el debat es debilita. Quan el relat es construeix només des de la dimensió emocional, es desplaça el pes del criteri tècnic. I sense criteri, no hi ha bona decisió possible, només posicions.

Potser el repte no és escollir entre protegir o transformar. Potser el repte real és entendre que protegir també implica intervenir, ordenar i gestionar amb responsabilitat. Perquè no fer res no és una opció neutra. És, simplement, una decisió que ningú vol assumir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.