Qualitat de vida

La "qualitat de vida" és un tema habitual a la política municipal. "Som una ciutat que excel·leix per la seva qualitat de vida", diran uns; "hem de recuperar la qualitat de vida que hem perdut", diran els altres. La "qualitat de vida" serà un recurrent a les eleccions de maig. Estaria bé establir una unitat de mesura, no troben?, però és difícil, és clar.

Per uns consisteix a vestir de flors rotondes, posar a passejar per la ciutat autobusos buits i dibuixar carrils bici de nord a sud. Per altres, la qualitat de vida és inversament proporcional als impostos que ha de pagar, o al soroll de festa que se sent al seu barri. És difícil posar-se d'acord, oi?

Jo no crec que vagi de més parcs, més carrils bici, més autobusos, menys IBI i més ordenances. Per mi la qualitat de vida té a veure amb el benestar emocional, amb viure amb harmonia amb l'entorn físic i social. No podem gaudir d'una vida de qualitat si el jovent ha de sortir del país per desenvolupar una carrera professional respectuosa amb l'esforç que ha dedicat a preparar-se, si no pot emancipar-se per uns preus dels lloguers a cost d'expatriat de multinacional.

Quina mena d'emocions genera que l'accés a la cultura depengui del barri on vius?; què hi hagi nens que l'única escola que han conegut són quatre barracons disposats geomètricament?; què cada vespre que hi ha entrenament has d'anar a un pavelló poliesportiu diferent de no ser que siguis membre d'un club privat?

La qualitat de vida té a veure amb el que és quotidià, amb facilitar el dia a dia de la gent, a contribuir que tothom tingui les mateixes oportunitats i facilitats per desenvolupar-se com li vingui de gust. Almenys jo ho crec així.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.