Quan s'apaga la llum i s'encén la vida

Dilluns a la tarda, Sant Cugat va viure escenes extraordinàries: semàfors apagats, comerços amb la persiana a mig tancar, mòbils inútils... però també places plenes, converses improvisades i passejades sense pressa. Sense pantalles, sense el brunzit constant de la vida hiperconnectada, vam descobrir -o recordar- una cosa tan bàsica com que existim els uns per als altres.

Pel carrer, la gent conversava. A les places, s'hi improvisaven tertúlies. Veïns i veïnes que ho són fa anys i només es creuen a l'ascensor, compartien estones de complicitat i presència. I tot això per una apagada. Un incident tècnic que, paradoxalment, va connectar més persones que qualsevol xarxa social.

Enmig de tot plegat, la tasca silenciosa i eficient del personal municipal. Policia Local, Protecció Civil, brigada, personal de logística i serveis... Responent amb una professionalitat admirable. No només per garantir la seguretat, sinó també per transmetre calma i ajudar la ciutadania. Ens pensem que som una societat forta, preparada per a tot. Però només cal que falli l'electricitat per evidenciar que fràgil és tot plegat. I malgrat aquesta fragilitat, o potser precisament per això, és més urgent que mai tornar als afectes. A la tribu. A saber qui tens al costat i poder-hi comptar.

Potser no cal esperar la propera apagada per sortir al carrer i preguntar com està la nostra veïna. Potser la veritable emergència és la falta de vincle, i l'energia més renovable que tenim -i que encara no han pogut privatitzar-, el caliu humà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.