Quaranta anys i un dia

En diferents moments i amb diferents intensitats, he col·laborat a la majoria dels mitjans de comunicació de la ciutat. Alguns ja no hi són, com Ràdio Vallès o la revista Viure a Sant Cugat. Dels que encara es publiquen, aquesta casa, el TOT, on ens podem trobar cada setmana a les Cròniques de Macondo o un cop al mes en aquesta secció d'opinió, al digital i al paper. He estat amb els amics d'El Cugatenc i els de TVSC. I és clar, Cugat Mèdia.

Soc dels que mai ha deixat de dir Ràdio Sant Cugat i, ara que el mitjà més antic, als seus quaranta anys, recupera aquest nom per a la seva finestra més exitosa, tocava reivindicar el paper d'aquella ràdio petita i clandestina, agosarada i talentosa que, des de quinze metres quadrats al passatge de Sant Antoni, va posar la llavor del que avui és una oferta informativa de primer nivell.

Alguns s'han quedat pel camí: la Pilar Gefaell, el Jordi Capell, El Joan Fàbregas, el Pere Pahissa. Dilluns passat, quan vam celebrar els quaranta, també hi eren, amb el grup "Dècada 80˝ que la Mia Vancells va rebatejar com "velles glòries". Vaig ser d'aquell equip, surto a la foto més antiga de les que han corregut i només puc estar agraït pels moments viscuts, per tantes coses que vam compartir i tantes com en vaig aprendre de gent tan i tan bona. El primer jingle de l'emissora, amb les notes del Paga-li, Joan!, va ser tota una declaració: «Al teu costat!».

Si em permeteu parafrasejar el bolero, quaranta anys no són res. El què compta, a la vida com a qualsevol projecte, és què fem a partir d'avui. Per molts anys, amics, per quaranta anys i per quaranta més, però, sobretot, pel que feu cada dia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.