Què és la política?

No sembla que sigui una pregunta de difícil resposta. De fet, si m'ho haguessin preguntat mesos enrere, hauria dit: "La política és una eina que et permet fer avançar el món en una direcció concreta". Ara, però, crec que la política és molt més que això, va molt més enllà.

La política és també la defensa d'uns ideals, principis i valors. I entenc que molt sovint, la millor garantia a aquesta defensa ideològica és podent exercir el poder. I també comprenc que la manera d'exercir-lo és ocupant els òrgans de govern. Però llavors em pregunto: "el fi justifica els mitjans?". És a dir, em qüestiono si en política tot s'hi val per tal d'assegurar que el projecte polític en qüestió pugui avançar en la línia que hom considera que és la millor.

Temps enrere hauria afirmat que la moral i l'ètica estan per sobre de tot, i que per tant no tot s'hi val per arribar al poder. Però, què passa si en un cas concret et trobes en la situació en què per defensar els teus valors des del govern, els has d'obviar per tal d'arribar al govern?

No pretenc jutjar, ni criticar amb aquest escrit, ans el contrari, el que vull és evidenciar que en la complexitat de la política sovint et pots trobar amb disjuntives com la plantejada. I en aquest sentit sovint pot passar que hagis d'escollir entre una política de bloqueig o d'estabilitat per tal d'assolir un objectiu polític concret.

Des de la JNC, per exemple, i prenent com a objectiu la independència, considerem que en aquests moments és prioritària una política de bloqueig al congrés dels diputats mentre l'estat espanyol no plantegi una solució real per Catalunya.