Que li diguin a Quim Monzó

Acabo de llegir que el llibre més venut de no-ficció en castellà aquest Sant Jordi no és un llibre de filosofia ni un assaig ni un tractat, és un llibre que pertany no sé a quina disciplina i que il·lustra a la perfecció quina mena de coses demanda o ens imposa la societat d’avui.

El llibret, titulat La magia del orden, tracta, tal com diu descaradament, de com tenir una casa ordenada. Jo no he pogut evitar de recordar-me’n d’un llibrot d’economia domèstica que estudiàvem, per dir-ho d’alguna manera, en l’assignatura de Formación del espíritu nacional fa 40 anys. El suc del llibrot consistia en coses com de quina manera podíem rentar les taques de tinta o com estalviar menjant mortadel·la.

Diuen que el mercat del llibre ha retrocedit una dècada, que el sector editorial factura cada cop menys. A mi em sembla que arribats a aquest punt, no és d’estranyar que certs creadors i estudiosos, tot i tenir sovint una consciència literària exigent, optin per no escriure més llibres o bé renunciïn d’entrada al noble ofici de l’escriptura. I si no, que li diguin a Quim Monzó.