Del 'Queda't a casa' al 'Cuidem-nos'

A l'inici de la pandèmia, aquest va ser un eslògan generalitzat. Calia reduir l'activitat social per no contribuir a la transmissió del virus i gairebé tots vam fer l'esforç i el sacrifici. Però ara, quan sembla que ens anem "normalitzant", aquest propòsit únicament no serveix, sinó que hem de fer tot el contrari: hem de recuperar els carrers, els contactes, els amics, els familiars, hem d'anar teixint lluites compartides, com a comunitat, veïnatge i ciutadania. Hem de tornar a preocupar-nos per aquells que precisament són els que més han patit aquell "quedar-se a casa", perquè han perdut la feina o la salut, o viuen rellogats en una sola habitació per a tota la família, o en pisos pastera (que també n'hi ha a Sant Cugat), o amb amenaça de desnonament.

Hi ha una certa tendència, que ara s'ha agreujat, de considerar la llar familiar com una mena de búnquer, que aconsegueix aïllar-nos d'un món ple de perills i amenaces. A dins, el màxim confort i la màxima protecció, a fora, millor no exposar-nos. Aquest és el somni de qualsevol sistema autoritari: milers de persones que no molestin, només feblement connectades tecnològicament, amb por de baixar al carrer, sense interès per participar ni comprometre's a l'esfera pública i desenteses del bé comú.

Si volem contribuir a canviar una mica el món, busquem entitats que treballen pensant en els altres i entrem-hi decididament. L'eslògan "Cuidem-nos" només té sentit si el "nos" és cada cop més ampli i inclusiu, com una abraçada a tota la humanitat i molt especialment a les persones del nostre entorn que no tenen ningú que les cuidi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.