Queixes a la plaça d'Octavià

Ahir vaig llegir un article que feia referència a la conducta dels infants a la Plaça del Monestir del nostre poble. Un article amb moltes i diverses opinions. Jugar o no jugar a pilota a la Plaça? Com a ciutadana, com a vianant i com a mare la meva opció és clara.

Els nens han de ser nens. Als anys 70 era molt fàcil ser nen/a. Recordo amb nostàlgia la meva infantesa. Els jocs eren grupals. Jugàvem al carrer amb l'entrepà a la mà. Convertíem un tap de refresc en un corredor de ral·li. Dissenyàvem pilotes amb paper de diari i gomes elàstiques. Dibuixàvem a terra el joc de la xarranca. Qualsevol objecte el convertíem en joguina. La imaginació era la millor eina al nostre abast.

Què tenim avui dia? Què hem fet dels nostres nens? No escriuen, no parlen, no escolten, sempre estan de mal humor.  Els nostres nens no hi són! Mòbil, tauleta, PlayStation, Wii, ordinador (no parlen, no enraonen, no tenen sentiments). Aquests són els amics inseparables dels nostres fills.

Maco oi?

Els nens que juguen a pilota són herois. Els meus! Un petó per a tots ells.