Quan pensem en Sant Cugat, ens ve al cap una ciutat verda, pensada per a les famílies i amb qualitat de vida. Però aquesta imatge té una cara menys amable: una ciutat que expulsa molta gent, sobretot joves i persones treballadores, que no poden assumir el cost de viure-hi. Mentrestant, cada dia algú obre l'escola, neteja el CAP, cuida una persona gran, serveix un cafè o recull les escombraries. La pregunta és: qui fa funcionar Sant Cugat es pot permetre viure-hi?
Aquí és on la vaga general de l'11 de novembre ens interpel·la directament. Parla de salaris, de lloguers i del temps que ens queda per viure després de treballar. Si defensem el comerç de proximitat, també hem de defensar que les persones que hi treballen puguin ser veïnes nostres. Reivindiquem una ciutat educadora, però ens hem de preguntar si les mestres hi poden arrelar. Volem envellir a casa, però no podem desentendre'ns de les condicions de qui cuida les persones grans.
No hauríem d'acceptar una ciutat que necessita treballadors cada matí, però no els deixa quedar-s'hi a la nit. Ni que la gent jove hagin de triar entre marxar o destinar gairebé tot el sou a un sostre. La qualitat de vida no pot ser un privilegi que s'anuncia als portals immobiliaris. Ha de ser un dret compartit. I això demana habitatge assequible, salaris dignes i serveis públics forts. L'11 de novembre, fer vaga és defensar una idea molt concreta de Sant Cugat: una ciutat on qui la fa possible també pugui fer-hi vida.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok