Qui va matar l’estrella de la ràdio i altres històries de sexe, mentides i vídeos

En pocs dies he assistit a dues celebracions vinculades al món de la comunicació local. Primer, el sopar anual dels històrics de Ràdio Sant Cugat, precedit per la tertúlia dedicada a Cugat.cat, a la qual em va convidar, amb altres companys, la Carme Reverte. Em va fer sentir com mai el mono de ràdio gràcies als comentaris de Carles Gavaldà, Rogeli Pedró i la mateixa Carme, que va tirar els singles (Ràdio Sant Cugat, al teu costat; La ràdio en samarreta) i falques de la primera època. Però sobretot, per culpa d'en Màrius Caralt, que no es va estalviar de recordar en antena que jo era el departament gamberro de la ràdio.

Dies després, TotMedia, hereu d'aquella ràdio, presentava el número 5 de Món Sant Cugat, una aventura amb un punt també romàntic en aquests temps: revista de qualitat, en paper, per a paladejar pausadament. La presentació va fer palès fins a quin punt s'ha fet gran, en convocar els germans Lluís i Gerard Claret en un extraordinari concert plegats i el Teatre Auditori ple.

La cita més coneguda de Marshall McLuhan s'aprèn el primer dia de periodisme, si és que no la sabies abans, i diu: "el mitjà és el missatge". Tots els anys passats des de la primera RSC fins al Món li donen, un cop més, la raó. Aquella ràdio era fresca, jove i sí, amb un punt gamberro. Aquesta revista és solvent i culta, es llegeix amb calma i profunditat. Totes dues, com la resta de mitjans locals de Sant Cugat avui, caracteritzen un ecosistema mediàtic de proximitat, professional, de gran qualitat, diversitat i interès. Seguiu-nos, que us divertireu!