Quina carrera vols fer?

Un estudiant, a l'hora d'escollir, hauria de valorar tres coses:

La primera (i no per ordre d'importància) seria que li agradi allò que vol estudiar. El problema és que com pot saber si li agradarà una cosa que encara no ha començat a fer? (posem per cas una carrera o un cicle formatiu). Certament pot tenir una idea de si li agradarà l'electrònica, l'educació infantil o la química, però el que ha estudiat a batxillerat no sempre es correspon fil per randa amb allò que farà a la carrera.

Jo mateix vaig estudiar matemàtiques, i certament les mates de l'institut tenien ben poc a veure amb les que vaig fer a la carrera. Però no té sentit, per exemple, que estudiï Història de l'Art qui no té costum de visitar totes les exposicions permanents o temporals que fan als diferents museus i centres culturals de la ciutat o de Barcelona.

La segona seria que allò que vol estudiar s'adapti a les seves aptituds, capacitats i habilitats. I tot i que amb esforç i voluntat podem suplir les mancances i superar dificultats, tal vegada si mai he sigut meticulós i hàbil amb les mans serà difícil que pugui ser un bon cirurgià, o un bon cuiner si a casa, quan ho intento, no aconsegueixo cuinar un plat que s'hi llepin els dits.

I la tercera seria que allò que vol estudiar tingui unes mínimes possibilitats de sortida professional. Recordo el cas d'un alumne que em va preguntar: "Ramon, diguem una carrera que segur que em donarà feina, i que em garanteixi que em podré guanyar la vida". "Si existís aquesta carrera" – li vaig dir "tothom voldria fer-la i per tant hi hauria tants llicenciats en aquest estudi que no hi hauria feina per tots!".

Sé que no està ben vist, en l'era de l'hedonisme, posar el criteri de la utilitat al mateix nivell que els dos primers. Però he conegut uns quants exalumnes meus que havien estudiat allò que "els agradava" i que en acabar s'han adonat que havien fet una carrera que no els servia per a res. Se sentien enganyats.

És cert que cap carrera ens garanteix la sortida professional que voldríem. El títol és condició necessària però no suficient. Però també és cert que alguns estudis tenen més possibilitats que d'altres. El mercat laboral és molt canviant, i ningú pot saber quins professionals seran més buscats d'aquí 5, 10 o 15 anys.

Però proposo que us plantegeu, ni que sigui una vegada, la següent pregunta: amb quina freqüència requerim els serveis del mecànic?, del psicòleg?, del sociòleg?, de l'arquitecte?, de l'advocat?, del perruquer?, del cuiner?, del mestre?...