Quina por

Fa uns dies rebo per Whatsapp el següent missatge que cito textualment: "Si us toquen el timbre uns romanesos per vendre colònia digueu que no us interessa i no oloreu les mostres que porten. Si ho feu, us adormireu i ells, mentrestant, us robaran a casa. Aviseu tothom que conegueu".

I continua dient el missatge: "Hola, sóc un policía dels Mossos d’Esquadra de Catalunya. T’envio aquest missatge perquè el difonguis entre els teus contactes per informar-nos, entre tots, que, últimament, hi ha un grup de gitanos per la zona del Vallès, concretament a Sant Cugat (Valldoreix, Mira-sol, Volpelleres), i també a Rubí que es dediquen a fer veure que venen uns productes perfumadors i quan menys t’ho esperes, entren a dins de casa teva. Per favor no els obriu la porta. Moltes gràcies. D’aquesta manera, ens facilitareu la feina. David".

Jo no conec l’agent David. El missatge me’l passa una amiga que a la vegada li ha passat una altra amiga, i així es fa una cadena. No deixa de ser una transmissió d’informació que arriba a múltiples usuaris i sense haver necessitat cap mitjà de comunicació. Però si en els mitjans, als que posem tan en entredit últimament, no ens els creiem del tot, ens hem de creure el que un tal David, si és que es diu així, ha escrit en el Whatsapp?

A mi, personalment, sempre em desconcerten aquests tipus de missatges. Mai no sé si es tracta d’una broma, d’una trampa o d’una informació contrastada i rigorosa. Què fer en aquests casos? Jo, per si de cas, ho faig córrer, tant pel propi Whatsapp fent reenviaments, com pel boca orella que sempre ha tingut un ressò molt ampli tot i que el missatge vagi transformant-se a mesura que es va passant. I si és mentida, jo sempre podré dir que des del primer momento vaig explicar-ne la procedència, però que em vaig sentir obligada a explicar-ho per si era veritat, poder evitar més casos.

No sabem si el mètode i els autors són com ho diu el whatsapp del David, però sí sabem que s’han incrementat els casos de robatoris a Sant Cugat. Tots hem llegit, darrerament, que els Mossos d’Esquadra han desplegat un dispositiu de seguretat al voltant de certes urbanitzacions de la nostra ciutat, de Rubí i de Cerdanyola. Treballen amb la hipòtesi de que es tracti d’una sola banda que podria estar integrada per ciutadans romanesos.

Aquesta banda o bandes, actúa quan sap que no hi ha ningú a casa. Els lladres es fixen amb cases properes a zones de bosc on és més fàcil amagar-se en cas de necessitat o que tenen la carretera a prop.

En aquest cas poca cosa podem fer com a ciutadans més que anar-ho explicant sense causar alarma, prendre més mesures de seguretat i confiar en l’actuació policial.

I parlant d’increments, la colònia de porcs senglars va en augment també a la serra de Collserola. Potser aquesta notícia no seria massa rellevant si no fos perquè es mouen de la muntanya i cada dia els tenim més a prop de casa.

Ja no és extrany trobar-te’ls pel mig del Parc Central, per Coll Favà, Can Cabassa o pel Camí de Can Ganxet. No s’immuten ni pel soroll ni pels llums dels cotxes. Busquen verd i humitat i amb el nas van aixecant tota l’herba. Només cal veure algunes zones ajardinades com queden després del seu pas.

Recordo que fa uns anys, l’Ajuntament de Sant Cugat va fer una campanya de conscienciació a la població, que potser caldria ara recuperar. Va repartir tríptics on recomenava a la població que no els hi donguessim de menjar, que no ens hi apropessim, que no deixessim menjar dels nostres animals domèstics al seu abast o que protegissim els jardins amb tanques metàliques soterrades en uns 20 centímetres o amb una base de formigó. Que consti en acta que és una suggerència d’una ciutadana “acollonida” per la invasió d’aquests éssers.

No hauríem de passar per alt que són animals “no domèstics” i en molts casos, agressius.

Segueix @annaclerp a Twitter

 
Comentaris

Destaquem