Molt més que un quiosc

Article d'opinió d'Usero acomiadant-se del quiosc de Mira-sol del Javier i la Paquita

El títol no és meu. Són paraules manllevades de l'article del Bernat Bella publicat al Tot del mes passat, número 1729. Disculpa'm Bernat. No es pot ser bo, sempre et copien...

Resulta que la Paquita i el Javier del quiosc de Mira-sol, s'han jubilat i han tancat. El diumenge 5 de juliol va ser el darrer dia. A mi em va agafar fora de tal manera que, quan vaig tornar, ja no hi eren. Durant bastants anys he sigut client d'ells. Ha estat quelcom més que un lloc on es venien diaris i revistes. Infinitat de converses, d'intercanvi d'opinions, d'informacions de fets del barri...

Et preguntaves "En un lloc tan isolat, la gent ve a comprar el diari?" Doncs, sí. En l'estona que estaves allà, tenies gent que esperava el torn i uns quants al darrere teu. De vegades, havies d'esperar que el client del davant acabés de dir la seva mentre la Paquita l'escoltava pacientment. Altres cops, era ella què informava.

Molts venien a peu i altres en cotxe. Sovint trobaves algun llibre que t'interessava. Era dels pocs llocs que podies anar a la tarda, si al matí havies fet tard. Un lloc entranyable on durant 47 anys han estat fent barri. Certament deixen un buit a Mira-sol i els llocs del voltant. Perquè em consta que gent de Valldoreix i Sant Cugat hi anaven a buscar el diari i fer les seves comandes.

Un buit no sols com a lloc de venda, hi ha també el carisma el qual impregnaven el Javier i la Paquita el quiosc. Hi haurà un altre? On? Tindrà el mateix encant que el del carrer Lleida? Tot un seguit d'interrogants que potser haurem d'esperar que acabi l'estiu per a poder esbrinar-los. Tot i això, una mica orfes, sí que ens hem quedat.

 
 
 
Comentaris

Destaquem