"A l'estiu tota cuca viu"

Quan arriba l’estiu, consegüentment, arriba la calor, però no és solament això, ja que és acompanyada per un reguitzell d’insectes que, a part de ser molestos, moltes vegades comporten el perill de malalties afegides. En el temps de la calor, de mosques i mosquits, sempre n’hi ha hagut. Recordo que, de petitet, en el recés que hi picava el sol, quan hi passaves s’hi aixecava un estol que feia un gran brogit. I no parlem de les basses d’aigua o dels llocs on estigués estancada, allà els mosquits se’t menjaven de viu en viu amb el consegüent perill. A les cases particulars, i més si eren de pagès, amb aquests animalons hi havien de conviure encara que no volguessin, ja que tenien els patis plens de bestiar i per moltes cortines que tapessin les obertures, sempre en quedaves més que proveït.

Era molt normal, a les hores de les menjades, que un es cuidés de fer moure l’espantamosques, aquell clàssic de mànec de canya i les tires de paper. Altres penjaven aquelles tires de plàstic al sostre engomades, de la casa Orión, perquè les mosques amb la xafarderia que tenen s’hi quedaven enganxades. Però ara, no sé si és perquè no hi ha tant bestiar, o pels nous productes que han sortit, a les cases hi ha més cura a perseguir-les i és difícil trobar aquests insectes dins dels habitacles, i quan se’n percep algun, falta temps per buscar el corresponent insecticida. A la nit, a les cambres, col·loques a l’endoll aquests aparells elèctrics contra els mos- quits, i dorms perfectament.

Si els nostres pares i avis tornessin a l’estiu, segurament els semblaria impossible viure sense aquest tipus de bestioles tan molestes, però aleshores estàvem tan acostumats a conviure-hi que ho trobàvem normal. Les persones ens acostumem a tot, fins i tot, al millor.