R- de ruptura (repàs dels esdeveniments en clau local)

1-O: Milers de santcugatencs defensen de manera autoorganitzada els seus col·legis electorals. El govern a primera hora del matí es planteja anul·lar el referèndum. És el naixement dels CDR.

3-O: Es confon una vaga general amb una aturada patronal (o de país) circulen tot el dia pel Telegram missatges que criden a la calma. Alguns treballadors contactaren amb vaguistes doncs no veien garantit el seu dret a vaga. Piquets informatius i una de les manifestacions més grans de l'història de Sant Cugat. Aquesta va ser una vaga general i no una aturada de país, perquè qui ha portat el xoc de legitimitats fins la situació actual és una part del poble de Catalunya i el govern obligat per la mobilització, no les empreses.

19-O: Albiol inaugura la nova seu del PP al poble. El CDR convoca per fer un escrache i un sector de l'independentisme crida a la no participació en aquesta acció per no caure en provocacions. L'acció és fa pacíficament. La gent torna a demostrar-se amb capacitat d'autotutela dels seus drets.

8-N: Hi ha convocada vaga general per l'empresonament dels consellers i els Jordis. CCOO i UGT no convoquen. Els CDR aturen les carreteres al matí tallen les fronteres i a la tarda. Aquest cop ja no corren missatges cridant a la no violència. Va ser una jornada de lluita, liderada pels CDR i amb el suport de tot el moviment independentista. Però no va ser una vaga perquè la gent (la majoria) va anar a treballar. No hem d'oblidar que el principal motor de la ruptura amb l'estat és la mobilització massiva. Com vàrem veure el 8 de novembre, tenim el repte de portat aquesta realitat autoorganitzativa dels carrers als llocs de feina.

Seguim lluitant.