Ramon Moscardó

I això s'ha d'agrair al galerista que acull la mostra, el seu bon fer ens permet, com a exemple de la cura de la qual parlo, observar al centre de la sala un petit "set" o aparador on s'ha recreat l'ambient que la peça exposada allà ens proposa.

Massa vegades en la presentació d'objectes artístics no es té en compte les necessitats tècniques inherents a la seva exposició pública i no es fa palès el respecte que es mereixen aquestes. Dit això, que per a mi és molt important, diré que ja coneixia l'obra de Moscardó per referències i per unes peces seves que vaig poder veure a la barcelonina Sala Parés, tot i això he de dir que vaig anar a veure la seva mostra a La Galeria sense expectatives prèvies i amb la mirada neta de prejudicis i blanca i pura com la neu de la muntanya.

Què podem veure a l'exposició de Moscardó a La Galeria?, aquesta és la pregunta...

Hi podem veure una trentena d'olis sobre tela i d'altres suports, obres sobre paper en tècnica mixta de diferents formats i alguna escultura de fusta policromada. En els seus olis hi veiem la representació pictòrica d'amables i emblemàtics racons de París, Nova York o Barcelona. D'una Barcelona humida, coneguda, viscuda i patida i que per representar de tal modus, l'artista ha de sentir com a quelcom viu dins seu. Aquest fet és el que fa que com a públic ens traslladem automàticament als emplaçaments proposats per Moscardó.

El pintor recrea llocs i escenes que ens són familiars, que li son familiars, i és aquesta familiaritat la que fa possible el viatge. La recreació encertadíssima per part del pintor de l'atmosfera que flaire cada emplaçament, la paleta de colors que utilitza, més que el fet de ser llocs fàcilment reconeixibles i pintura figurativa, fan que ens hi traslladem. També hi podem veure plàcides escenes de Cadaqués on el sol reflecteix a l'aigua amb la voluntat de ser un element actiu més en la narració de la pintura.

Jo concretament, sento molt proper el seu discurs, les seves imatges em són molt familiars... Aquesta proximitat fa que no les hagi de desencriptar i el diàleg que estableixo amb les seves obres és un reconeixement, no hi ha tensió entre l'objecte exposat i l'espectador. Encara que el fet de l'apreciació artística sigui totalment subjectiu entre el que mira i el que és mirat, aquest reconeixement del qual parlo, és el denominador comú en l'alquímia artística de Moscardó. Com tornar a veure a un estimat conegut o recuperar aquelles velles sabates, tan còmodes, oblidades al fons de l'armari. Les escenes que ens presenta el pintor ens són tan familiars que massa cops la nostra mirada no s'hi entreté i el deteniment que demana l'atenció és oblidat per nosaltres en nom de la recerca de quelcom nou.

Quin present que ens fa Moscardó... Ens permet revisitar, reinterpretar espais mentals que no per coneguts són menys interessants. En aquesta nova visita a uns sabuts emplaçaments podem trobar-hi nous discursos, noves interpretacions i una visió neta i genuïna. Mirar amb deteniment les pintures exposades per Moscardó a La Galeria és una oportunitat, una oportunitat perquè la nostra memòria seleccioni diferents significats, els apliqui i els posi en funcionament, sumant-los a imatges que no per conegudes, són exemptes de noves mirades.