Rectificar és de savis

Aquestes últimes setmanes estem assistint a la presentació dels diferents clubs amb tots els equips a la vista i en els parlaments lluint de ser el que té més fitxes de Catalunya o el nombre més gran d'equips o amb els primers equips al més alt nivell o qualsevol altra cosa que faci ressaltar la seva importància. Molts d'ells aprofitant per demanar més instal·lacions, més capacitat d'entrenaments, o locals de reunions. Hem de reconèixer que l'esport a Sant Cugat ha pres una importància cabdal sobretot propiciada pel gran nombre de nois i noies en edats entre els quatre anys fins als divuit i que representen el 25% de la població i ampliant fins als trenta anys arribem fins al 38% i tots ells potencialment practicants d'algun esport. Aquesta pot ser una de les raons però s'ha de reconèixer la gran feina feta pels clubs i per...l'OMET. Malgrat que ara està de moda criticar l'acció de l'organisme municipal alguns dels clubs haurien de recordar els temps en què va ser gràcies a l'aposta per l'esport escolar que es van anar formant generacions de futurs esportistes. Fa pocs dies aquest setmanari publicava un reportatge sobre la manca d'equips femenins al Futbol Sala Sant Cugat i a l'Olímpyc Floresta i deia: "Les dues entitats han manifestat la seva preocupació per la falta d'equips de base i creuen que cal potenciar i promocionar aquest esport a les escoles".

Quan l'OMET es va posar en marxa alguns clubs no es van sumar a la iniciativa per mantenir els seus propis equips de base (i els ingressos corresponents) argumentant que les escoles no aportarien qualitat a la formació dels jugadors. Curiosament un d'ells era el Futbol Sala Sant Cugat.