Recuperem el sentiment associatiu

Cadascú mira per un mateix, abans de pensar en el col·lectiu al qual pertany. La competitivitat que comporta el sistema capitalista ens obliga a donar el màxim de nosaltres mateixos esperant aconseguir-ne el màxim benefici. Aquesta és la fórmula que, de forma subliminal, se’ns ha anat inculcant durant les darreres dècades.

Aquesta mentalitat individualitzada, predominant a la nostra societat, contrasta amb la mentalitat amb la qual molts dels nostres pares i avis van créixer. La postguerra va portar molta misèria i necessitat, i per poder tirar endavant la gent s’havia d’ajudar. Se sentien bé quan se sentien acompanyats. Així, penso jo, es va donar un creixement del sentiment associatiu. Passat un temps, es van crear moltes entitats, associacions i clubs de tot tipus. A totes les ciutats i pobles trobàvem un club de futbol, una associació cultural o una entitat muntanyenca.

Aquesta nova cultura individualitzada que ens toca viure està portant les associacions a una difícil situació de subsistència. En el nostre cas, i malauradament no som una excepció, a la Penya Blaugrana de Sant Cugat, cada vegada ens costa més incorporar nous socis, i tot i que les quotes de la majoria d’entitats són simbòliques, la situació de crisi extrema que estem patint actualment tampoc hi ajuda gaire.

Per sort, potser gràcies a aquesta mateixa crisi, s’està tornant, de mica en mica, a recuperar l’esperit de col·laboració. Està demostrat que els problemes es resolen amb més rapidesa i de la millor manera com més gent hi participa. Es comença a veure com molts projectes es comparteixen entre diferents empreses o diverses persones, fet que enriqueix el resultat final.

Tant de bo aquesta recuperada tendència de col·laboració arreli a les noves generacions de joves, per assegurar així la viabilitat de l’associacionisme en general i del santcugatenc en particular.