Els refugiats també tenen el seu dia

El passat dimarts 20 de juny va ser el Dia de les Persones Refugiades, que l'ONU celebra des del 2001. ACNUR, l'Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Refugiats ens diu que actualment hi ha més de cent milions de persones desplaçades al món, el que vol dir que una de cada setanta-vuit persones ha hagut de fugir del seu país per diferents motius: la guerra, la religió, la situació política, la violació dels drets humans i qui sap quantes raons més poden existir per obligar a algú a fugir cames ajudeu-me de casa seva i anar qui sap on.

Molts dels desplaçats ho són en països veïns i només una tercera part es consideren refugiats. Tot i això, estem parlant de més de 35 milions de persones, una xifra que ens hauria d'esgarrifar, i potser encara més saber què passa quan arriben al país al qual han anat a parar, que segurament ni coneixen ni sigui el que volien. Concretament a Espanya no existeixen vies legals i segures per accedir a l'asil, el que obliga les persones a jugar-se la vida, i un cop ací, es troben en un llim legal i una situació de desprotecció total. I la desesperació arriba quan només un 16,5 de les sol·licituds presentades són concedides.

I potser la situació més dramàtica la veiem en els mal anomenats "Menas", o nens i nenes menors no acompanyats que arriben a casa nostra. Aquest és el món que ens va mostrar un documental titulat "M", presentat per OXFAM Intermón. Els seus protagonistes ens van explicar amb naturalitat com havien estat disposats a fer qualsevol cosa per sortir del seu país, i totes les dificultats viscudes fins a arribar on eren ara.

L'article no dona per massa més, però és difícil dormir tranquils veient com el nostre bonic món pot seguir mirant endavant sense veure el que ens envolta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.