Refugiats, per una vida millor?

'Les polítiques de la UE no són precisament generoses en acollir refugiats: la major part dels diners es destinen a reforçar les fronteres o a pagar a altres estats perquè els impedeixin el paS'

El 2001 les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com el Dia Mundial de les Persones Refugiades, amb l'objectiu de treure de l'oblit la dramàtica situació que viuen milions de persones desplaçades forçosament. Un dia perquè ens fem conscients de la magnitud de la tragèdia, encara que dia sí dia també, desgraciadament, tenim ocasió de presenciar que aquesta no sols no s'acaba sinó que progressa de forma alarmant.

Segons dades d'ACNUR (Alt Gestionat de Nacions Unides pels Refugiats) es comptabilitzen 82,4 milions de refugiats al món. La xifra és esfereïdora, però n'hi ha moltes altres, com ara que la majoria d'ells estan refugiats en països subdesenvolupats i només un 14% en països que considerem benestants.

CEAR (Comissió Espanyola d'Ajut als Refugiats) compta que el 2020 hi ha al món 20 milions de desplaçats forçosos pel canvi climàtic, i que el 2050 seran més de 200 milions les persones que necessitarien assistència per aquest motiu. I aquestes xifres només expliquen una de les causes de la migració, però n'hi ha d'altres: les guerres, les persecucions polítiques, les que castiguen les diferents orientacions sexuals o de gènere o les que, simplement, no permeten viure al lloc on has nascut perquè no hi ha futur.

Les polítiques de la UE no són precisament generoses en acollir aquests refugiats: la major part dels diners es destinen a reforçar les fronteres o a pagar a altres estats perquè els impedeixin el pas. I això quan no opten per la "devolució en calent", avalada des del 2020 pel Tribunal Europeu de Drets Humans. I així només un 33% dels sol·licitants ha trobat protecció a la UE, i a Espanya aquesta xifra es queda en el 5%!!

A Catalunya i a Sant Cugat comptem amb ajuts institucionals i amb entitats que fan tot el que poden i més per posar remei a aquesta disbauxa, però només són grans de sorra en un mar de lleis perverses, d'entrebancs burocràtics i administratius que acaben frustrant moltes de les accions benintencionades.

És bo que recordem a les persones refugiades un dia a l'any, però elles necessiten viure cada dia, i a poder ser, dignament.

 
 
Comentaris

Destaquem