Renovar-se...o morir

Renovar-se o morir. Així és com funcionem, així és com funciona la nostra societat. Fa uns dies llegíem que tancava una carnisseria 'de tota la vida'.

Va haver-hi molts comentaris al respecte: 'és molt injust', 'els preus dels lloguers els fan fora', 'no ho hauríem de permetre' i queixes vàries per l'estil. Sabem el que està passant amb els preus dels lloguers. No ens agrada que pugin, ni que hi hagi gent de 'tota la vida' que hagi de marxar, ni que els nostres joves hagin de buscar habitatge en altres poblacions.

Alhora, però, no volem polítiques intervencionistes, que anirien en contra de les nostres llibertats personals. A Sant Cugat hi ha força rotació de negocis. Sobretot al centre. I els preus dels locals segueixen pujant. És la llei de l'oferta i la demanda. Mentre hi hagi algú disposat a pagar... I són petites botigues les que es van instal·lant. No estic parlant de grans marques -al centre no n'hi ha-, sinó de comerços que es van fent un nom.

Però tornem al tema de la carnisseria. La nostra ciutat en té unes quantes de referència. No cal dir noms. Tots les coneixem. En els últims anys, s'han renovat i s'han reinventat. Algunes han inclòs productes vegans en la seva oferta, altres, menjars preparats, o caixa ràpida d'embotits, o productes gourmet, o carn ecològica... Reinventar-se, evolucionar... o morir.

Perquè, si aquesta carnisseria 'de tota la vida' ha de tancar perquè no pot assumir els costos, què passa amb les altres que també són 'de tota la vida'? Potser és que han vist, han escoltat i han incorporat nous serveis pels seus clients? Molta gent es queixa que
aquesta carnisseria, que era tan bona, hagi hagut de tancar. Tots aquests, on compraven la carn? Ai...