Rescatar la por

Els darrers esdeveniments tràgics i propers han fet que la por estigui d’actualitat. Hi ha molt escrit sobre aquest delicat tema i la psicologia s’hi ha endinsat.

El gran moralista Montaigne havia escrit: “El que em fa més por és la por” perquè l’experiència negativa del terror provinent de perills, violències o malsons produeix una tensió interior que enfonsa les seguretats i pot fer embogir. L’home espantat és perillós perquè les seves accions poden ser histèriques i extremes. Però la por també pot ser positiva si ens fa experimentar els propis límits i apaivaga el sentiment d’omnipotència que acompanya l’home arrogant i abusiu. En aquest sentit deia Graham Green: “Tinc por de l’home que no té por”.

Per equilibrar aquesta vivència tan humana, cal evitar que s’apoderi de nosaltres i aconseguir que es transformi en aquell raonable temor i respecte que obre la porta a la humilitat. G. Bernanos, gran creient, encara dóna una nova dimensió a la por quan la refereix a Jesús: “La por al cap i a la fi també és filla de Déu, rescatada el Divendres Sant. De cap manera afalaga. Hi ha qui se’n burla o la maleeix i tothom la refusa. Però no us deixeu enganyar: Ell és al capçal del llit de tota agonia i intercedeix per l’home”.