Resistir és vèncer

Més enllà de reiterar que el primer bé a protegir és la salut i que els principals esforços s’han de focalitzar cap a aquest objectiu, voldria posar en comú la situació del sector empresarial. El món econòmic, simplement col·lapsarà. El mercat tal com el coneixem farà fallida. La lògica de l’oferta i la demanda desapareixerà.

Es deixarà de produir, de prestar serveis i òbviament el consum caurà com mai ho hem vist. El resultat de tot això serà que les empreses no podran fer front als seus costos fixes i complir amb les seves obligacions. I sense facturar ni ingressar no es poden pagar nòmines, lloguers, deutes ni liquidar impostos. El final, en conseqüència, serà la destrucció del nostre ecosistema econòmic i la desaparició massiva de llocs de treball. Exageració? Alarmisme? En absolut, tot dependrà de dos variables; del que duri la pandèmia- el temps és fonamental- i de les mesures econòmiques i laborals que implementin les autoritats públiques. Respecte a la primera, qui té la resposta?

Hem d’esperar l’evolució, però siguem optimistes. Pel que fa a les mesures – que han arribat tard- s’han anunciat 200.000 milions d’euros per pal·liar l’impacte, però la seva efectivitat dependrà de l’agilitat en posar en marxa el pla.
L’Estat ha de permetre, amb urgència, poder cobrir les necessitats ordinàries de les companyies, sense oblidar els autònoms, a fi i efecte d’aconseguir la seva supervivència i salvar el màxim nombre de llocs de treball. A Sant Cugat, l’Ajuntament, ha estat el primer a anunciar una sèrie de mesures econòmiques dins de les seves competències.

Ens hem felicitat per la iniciativa, però cal animar-los que s’executin amb celeritat tot desitjant que quan tot passi continuï apostant pel teixit empresarial del nostre municipi, un dels trets diferencials de la ciutat. Per tant, ara es tracta de resistir, i si ho fem guanyarem la partida.