Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Diuen que fer-se gran és assumir responsabilitats, ser conscient que les pròpies accions tenen conseqüències i s'han d'assumir. Sembla però que fer-se, només es fa gran una part de la societat, aquella a qui s'acusa de consumir per sobre les seves possibilitats, d'endeutar-se irreflexivament i no pensar en el futur.
Què passa amb la resta? Quines responsabilitats es demana al sistema financer? El cas de Catalunya Caixa és paradigmàtic en aquest sentit. Una entitat a la que el govern va injectar 12.052.000.000 d'euros hauria de respondre, en primer lloc davant la societat. En tota feina hom assumeix que si no la fa correctament hi haurà conseqüències. Els bancs i caixes d'aquest país, com els de qualsevol, es guanyen la vida fent inversions i deixant diners a tercers a canvi d'un interès, aquesta és la seva feina.
No cal haver estudiat economia per adonar-se que no han invertit correctament i que si les persones a qui han deixat diners no els poden tornar és que bancs i caixes no han fet un bon càlcul ni previsió. Quina és la conseqüència que han hagut d'assumir aquestes entitats per la seva incompetència? El rescat amb diners públics.
A Sant Cugat si una entitat destaca per la seva irresponsabilitat és CX. La recent protesta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Rubí així ho posa de manifest. Una entitat rescatada públicament, que està gestionant al nostre poble alguns dels 19 casos de desnonament, que sense informar als seus clients, ha traspassat les seves hipoteques a un fons voltor, Blackstone, no sembla que estigui assumint la responsabilitat dels seus actes.
Al llarg de la història de la humanitat sempre hi ha hagut qui ha intentat dominar als altres, sotmetre'ls en pro del seu interès personal. La societat va aprendre aquesta lliçó i va crear quelcom que la protegís davant d'aquests abusos i defensés l'interès públic: l'estat i els ajuntaments. Aquesta és la seva feina i, per lògica, si no la fa bé també ha d’assumir les conseqüències.
Ara ens hem de preguntar: el nostre Ajuntament està fent bé la seva feina? Exerceix amb responsabilitat la seva funció? Per treure's de sobre la responsabilitat en el cas dels desnonaments el consistori es limita a dir que només hi ha un cas dels 19 que s’estan gestionant que és de Sant Cugat, però la responsabilitat no és una qüestió de números. La realitat és que la gestió del desnonament de les 19 famílies es fa des de les oficines de CX de la nostra ciutat. Si CX no es fa responsable dels seus actes i actua contra l'interès públic algú l'ha de defensar. Qui fa bé la seva feina? L'Ajuntament segur que no, ja que a més de no defensar el dret a l'habitatge ha multat a qui ho fa de facto, la PAH.
I vet aquí que si ningú és responsable dels seus actes haurem de ser els ciutadans qui els hi recordem les conseqüències.
Segueix @OriolSava a twitter.
Què passa amb la resta? Quines responsabilitats es demana al sistema financer? El cas de Catalunya Caixa és paradigmàtic en aquest sentit. Una entitat a la que el govern va injectar 12.052.000.000 d'euros hauria de respondre, en primer lloc davant la societat. En tota feina hom assumeix que si no la fa correctament hi haurà conseqüències. Els bancs i caixes d'aquest país, com els de qualsevol, es guanyen la vida fent inversions i deixant diners a tercers a canvi d'un interès, aquesta és la seva feina.
No cal haver estudiat economia per adonar-se que no han invertit correctament i que si les persones a qui han deixat diners no els poden tornar és que bancs i caixes no han fet un bon càlcul ni previsió. Quina és la conseqüència que han hagut d'assumir aquestes entitats per la seva incompetència? El rescat amb diners públics.
A Sant Cugat si una entitat destaca per la seva irresponsabilitat és CX. La recent protesta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Rubí així ho posa de manifest. Una entitat rescatada públicament, que està gestionant al nostre poble alguns dels 19 casos de desnonament, que sense informar als seus clients, ha traspassat les seves hipoteques a un fons voltor, Blackstone, no sembla que estigui assumint la responsabilitat dels seus actes.
Al llarg de la història de la humanitat sempre hi ha hagut qui ha intentat dominar als altres, sotmetre'ls en pro del seu interès personal. La societat va aprendre aquesta lliçó i va crear quelcom que la protegís davant d'aquests abusos i defensés l'interès públic: l'estat i els ajuntaments. Aquesta és la seva feina i, per lògica, si no la fa bé també ha d’assumir les conseqüències.
Ara ens hem de preguntar: el nostre Ajuntament està fent bé la seva feina? Exerceix amb responsabilitat la seva funció? Per treure's de sobre la responsabilitat en el cas dels desnonaments el consistori es limita a dir que només hi ha un cas dels 19 que s’estan gestionant que és de Sant Cugat, però la responsabilitat no és una qüestió de números. La realitat és que la gestió del desnonament de les 19 famílies es fa des de les oficines de CX de la nostra ciutat. Si CX no es fa responsable dels seus actes i actua contra l'interès públic algú l'ha de defensar. Qui fa bé la seva feina? L'Ajuntament segur que no, ja que a més de no defensar el dret a l'habitatge ha multat a qui ho fa de facto, la PAH.
I vet aquí que si ningú és responsable dels seus actes haurem de ser els ciutadans qui els hi recordem les conseqüències.
Segueix @OriolSava a twitter.