El retard interminable de l'escola La Mirada

'Amb aquest són ja sis cursos de barracons, provisionalitat, d'espera a unes instal·lacions de debò. El curs vinent havia de ser l'últim, però no serà així'

La Mirada torna a ser notícia, el projecte de la dotzena escola de Sant Cugat que iniciava el seu viatge el 2016. Amb aquest són ja sis cursos de barracons, provisionalitat, d'espera a unes instal·lacions de debò. El curs vinent havia de ser l'últim, però no serà així; si fa unes setmanes s'anunciava un retard de sis mesos. Ara, amb el fiasco del concurs posat en marxa per l'Ajuntament, l'espera encara serà més llarga.

Sis anys de barracons derivats d'un projecte mal formulat des de l'inici, on l'anterior govern municipal va triar una ubicació que un govern autonòmic va acabar prohibint. Una anècdota que fossin del mateix color polític.

Sis anys de precarietat per manca de pressupost, canvis al projecte i per denúncies contra la segona ubicació proposada, un parc urbà gestionat per l'AMB, el qual algunes organitzacions li donen valor ecològic. I més canvis: l'Oficina Tècnica d'Avaluació Ambiental ara desaconsella el lloc on vol ser construïda l'escola mesos després de semblar-li bé. Potser el conseller Puigneró -de qui depèn aquesta oficina- podria explicar aquest canvi de parer.

Sembla que importi ben poc la situació de provisionalitat actual. Poca empatia per unes famílies que han triat l'escola pública com a opció. Poc suport a uns pares que deuen estar farts d'una situació injusta que és resultat de la irresponsabilitat i imperícia d'un grapat de polítics i servidors públics.

I com a veí de Volpelleres és decebedor comprovar que les solucions provisionals es plantegen amb càrrec de l'espai de lleure del barri.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem