Retrobant a Pla-Narbona

'Crec que seria necessari que aquestes accions no s'aturessin massa en el temps perquè, com deia al principi, la memòria és curta i, pot ser, injusta'

La memòria és curta quan no l'exercites. Buscava informació de teatre antic per una de les meves cròniques d'arts escèniques quan vaig trobar el programa de Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu, feta per Josep Pla-Narbona l'any 1966. Aleshores vaig seguir cercant i encarava L'Eros primordial en l'obra de Pla-Narbona, aquella exposició antològica al Museu de Sant Cugat l'any 2008 que va ser un èxit i, a la vegada segurament el descobriment per molts santcugatencs de dues coses: un artista descomunal, complert, excepcional i, també, un conciutadà que tenia el seu estudi i vivia a La Floresta des de l'any 1991 i que, quan se li demanava, exercia plenament aquesta circumstància personal i familiar col·laborant amb les entitats de la ciutat sense posar cap inconvenient, ans al contrari, oferint idees que potser ampliaven el desig proposat com la Camerata Sant Cugat o les Lectures a la fresca.

El 13 de desembre d'aquest any es compliran 2 anys de la seva mort i, segons una moció institucional de juliol de 2021 es va acordar un reconeixement que una comissió creada ad hoc, amb l'Ajuntament de Sant Cugat, la família, el Consell de Barri de La Floresta i la Taula d'arts Visuals determinaria a partir de les reunions pertinents, inclòs el trasllat d'aquestes decisions al Consell de Cultura i al Consell de Ciutat, i que podrien ser el nomenament de fill predilecte de la ciutat a títol pòstum, el passi públic d'un vídeo biogràfic i exposició i difusió de la seva obra entre d'altres. Crec que seria necessari que aquestes accions no s'aturessin massa en el temps perquè, com deia al principi, la memòria és curta i, pot ser, injusta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem