RIP als programes de mà?

Al llarg de la meva vida he anat recopilat els programes de mà de totes les funcions de teatre que he vist. M'informaven de moltes coses: el repartiment, l'equip tècnic. Habitualment contenia una introducció generalment de l'autor o del director. Si l'obra era un clàssic, te'l situava en el context històric. N'hi havia que reproduïen fotografies de l'espectacle. I fins als més agosarats el publicaven doble: un, més breu i gratuït i, l'altre, que contenia a més el text de l'espectacle a un mòdic preu.

Però va arribar la Covid i les sales s'han convertit en espais grisos i funcionals, on s'ha llençat tot el paper sense discriminar, com si tot fos brossa! Després s'ha acabat demostrat que el contagi per contacte era molt i molt residual, però els espais públics han continuat amb els freds codis QR. En sales alternatives, ni això. Total, que quan anem al teatre no sabem destriar el nom de cada actor o actriu si no fos que el coneixem per l'àlies del personatge que interpreta al serial de torn a la tele. Hem perdut i anem perdent qualitat cultural i humana.

Seria molt demanar que ara que tornem a la normalitat poder recuperar els programes de mà en versió paper a la sala? Pensem que el teatre i, en general tot el que es produeix en un escenari, és una art efímera i el programa de mà juntament amb alguna crònica o crítica té un gran valor documental perquè és testimoni d'un ara i aquí que amb el temps es perdria. Sempre he pensat i, digueu-me catastrofista, què passarà el dia que hi hagi la gran apagada informàtica. Que hi serà! Perquè el teatre és una art efímera, però no hi ha cosa més efímera que una informació penjada a internet.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.