Rumbesia

Rumbesia és un neologisme format per la paraula rumba i poesia. Es podria pensar que és un antioxímoron perquè la rumba pot ser poesia i de la poesia es pot fer rumba. Les persones encarregades d’aquest exercici són els florestans Jose Panzano, que va pel món també amb el sobrenom de Titojose, i Jordi Esteve. El primer posa la veu la la guitarra i el segon la veu i la percussió.

En els recitals de rubesia podem escoltar lletres de clàssics de la poesia catalana en forma de rumba: Papasseit, Maria Mercè Marçal, Martí i Pol, Montserrat Abelló, Segarra, Carner, etc. 

Un dia el Titojose em va demanar si els voldria presentar en un acte obert a la Floresta. La meva preocupació, petita preocupació, era imaginar què podria haver pensat en Josep Maria de Segarra d’un exercici musical i poètic com aquell. Hagués rebutjat de ple aquesta mena de barreja? O al contrari hagués xalat de valent davant de l’atreviment d’aquest parell de florestans?

D’en Segarra podia imaginar a través d’alguns dels seus poemes que podia connectar amb aquella expressió poètica. Em venia al cap els versos del poema Cançó de Suburbi: Jo vaig seguint la vostra dèria, / homes estranys de bones dents, / que tornareu a la misèria / una miqueta més contents! I podia imaginar el poeta pels carrers de la Floresta interpel·lant l’essència més popular del barri.

Tanmateix per acceptar la benedicció d’en Segarra em va caldre una trobada de cafè amb companyes i companys de feina, poetes i traductors elles i ells, que em van certificar al pati de la Facultat de Traducció de la UAB estant, que si en Segarra fos viu hagués xalat amb escoltant l’espectacle de rumbesia. Queda dit!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.